Un centenar de persones debaten sobre els “Cinc motors per canviar-ho tot” a Lleida

Un centenar de persones del texit social Lleida s’ha reunit aquest dissabte al matí a l’Ateneu Popular de Ponent de Lleida per discutir sobre les problemàtiques ciutadanes i teixir un nou model de ciutat radicalment democràtic i transformador. Aquest és un espai de debat que continuarà en futures assemblees sectorials, les quals han de permetre debatre, des de la unitat popular, sobre les línies d’acció política local.

La trobada s’ha organitzat en 5 grups de discussió. Aquestes assemblees han debatut, a partir de deu preguntes marc prèviament formulades, les problemàtiques que té la ciutat i les seves possibles solucions. Després d’un debat de gairebé tres hores, els participants han fet una plenària i han posat en comú les conclusions de cada un dels grups participants.

Motor Justícia Social: La defensa d’una societat més justa passa per avantposar l’interès públic per davant de l’individual. No hi ha possibilitat de desenvolupar una democràcia real si, en les relacions socials i en la vida econòmica de la ciutat, no tothom pot gaudir d’uns drets bàsics i irrenunciables.

Cal remunicipalitzar els serveis públics privatitzats i continuar defensant la seva gratuïtat i universalitat. A la llarga, la gestió pública és més rentable i permet els usos socials.

Cal lluitar perquè l’habitatge sigui un dret irrenunciable i inqüestionable. L’Ajuntament de Lleida ha de buscar solucions imaginatives que permetin cobrir les demandes de la ciutadania.

Cal garantir una renda mínima ciutadana i promocionar una hisenda pública.

Motor Igualtat: S’aposta per transformar les relacions humanes basades en la subordinació, l’opressió o la dominació i per definir un model de convivència basant en la diversitat de les identitats i la igualtat de dels drets.

Derogar l’ordenança de civisme i treballar per un model de convivència des del respecte dels drets i el reconeixmenent del conflicte social.

Cal fomentar aquelles polítiques de prevenció, participació i educació que lluitin contra l’exclusió social. S’aposta per deixar de banda el model de beneficiència i assistencialisme i passar a un model de permanència i sostenibilitat.

Es critiquen les polítiques poc efectives i excessivament parcelades i s’aposta per treballar de forma transversal. Les grans reformes laborals i educatives s’oposen frontalment a un model d’igualtat i respecte a la diversitat.

Motor Cultura i Participació: El desenvolupament actual de la democràcia (1 vot cada quatre anys) ha allunyat les persones dels afers públics i ha definit la classe política com la reproductora dels interessos del capital a Lleida i al món. S’aposta per una nova forma de fer política des de la base i la quotidianitat. 

Es critica la manca de planificació cultural de la ciutat i els “elements fantasma” que maquillen la paraula participació i que no tenen una incidència real.

S’aposta perquè el teixit social sigui l’executor de les propostes culturals de la ciutat i per crear, des de la participació ciutanada, un “Pla Local per a la Cultura”.

Es necessari un canvi de model i un control vinculant i permanent de la ciutadania cap a les institucions. S’aposta per la democràcia directa i pels processos participatius i es proposa la creació d’observatoris ciutadans municipals, que permetin a la societat civil fiscalitzar la feina de les administracions, amb transparència i horitzontalitat.

Motor Territori: L’urbanisme ha de ser una eina al servei de la ciutadania, que permeti fer una ciutat accessible i habitable.

L’espai públic ha de ser inclusiu i no una via per excloure i guetitzar la població.

S’aposta per fer ús social dels espais en desús (solars o edificis buits) i per recuperar l’ús públic d’aquells espais verds de la ciutat (Les Basses d’Alpicat, la Mitjana, l’Horta i el riu). En aquet sentit, es considera de vital importància encabir l’Horta a la ciutat i intentar que sigui un motor econòmic d’aquesta.

Impulsar decididament l’agricultura ecològica i els mercats de proximitat.

Motor Llibertat: En el procés sobiranista, la societat civil va tres passes per davant de les institucions i, a Lleida concretament, ha emergit un nou impuls independentista arran de l’onada de consultes populars i posteriors esdeveniments. Cal veure com afavorir la indepedència dels pobles també des dels ajuntaments.

El deute es considera il·legítim i s’aposta per no pagar-lo. El pagament d’aquest deute pot dificultat el finançament de polítiques socials.

La Paeria ha d’impulsar la defensa del sobiranisme i ha d’implementar polítiques que vesteixin la territorialitat dels Països Catalans. Impulsar la funció de la capitatlitat o del referent de Lleida en el Ponent català, tot prestant especial atenció a la Franja de Ponent.

Es demana que els grups muncipals es posicionin clarament a favor de la consulta i que donin cobertura al procés d’emancipació nacional. En aquest sentit, la sobirania no només ha de ser nacional, sinó també econòmica, alimentària i energètica. Espais d’autoorganitzzació per tal d’empoderar l’associacionisme.

Treballar per una autèntica recuperació de la memòria social, que inclogui tant la divulgació de la memòria històrica com la definitiva adequació a una memòria democràtica.Cal preservar el Roser com a espai de la memòria local.

Les propostes que s’han discutit en l’assemblea dels Cinc Motors es recolliran properament en un document que es repartirà entre les persones que hi han participat i es penjarà al web de la CUP de Lleida. El debat continuarà en els propers mesos amb assemblees sectorails.