Avui la CUP de Lleida hem interposat un recurs de reposició contra el Decret d’Alcaldia, del passat 17 de novembre, pel qual s’aprova el Protocol de funcionament per regular el procés d’empadronament al municipi de Lleida de residents que no disposin de domicili o que es trobin en situació d’ocupació irregular. Denunciem que el nou Decret incompleix l’Acord de Ple de 30 d’octubre de 2020, aprovat arran d’una moció de la CUP per facilitar l’empadronament de les persones en situació de vulnerabilitat a la nostra ciutat i donar compliment a la normativa de padró.

El Decret incorre en tres vulneracions legals:

1r.- EXIGIR A LES PERSONES SENSE LLAR UN TEMPS PREVI DE RESIDÈNCIA AL MUNICIPI.- el decret exigeix un informe favorable de Serveis Socials que acrediti l”habitualitat” de la residència a Lleida de la persona en situació de sense llar. Aquesta carència d’un determinat temps de residència contravé la llei quan dicta que tota persona té dret a empadronar-se amb efectes al mateix dia en què demana l’alta, en el cas dels sense sostre en una adreça fictícia que proporciona l’ajuntament.

2n.- AFEGIR UN NOU TRÀMIT D’AUDIÈNCIA A LA PROPIETAT EN EL CAS DE PERSONES SENSE TÍTOL JURÍDIC DE L’IMMOBLE.- el decret inventa un nou tràmit consistent en l’audiència als propietaris, sense discriminar si es tracta de grans tenidors, bancs o fins i tot fons voltors, que a més s’aplica a moltes més situacions a banda de l’ocupació, ja que en la mateixa situació jurídica hi trobem des de persones a qui la propietat cobra un lloguer però es nega a facilitar un contracte per ocultar la sobreocupació, per amagar la insalubritat o per frau fiscal, així com persones que estan negociant un lloguer social. A més, les dades padronals són dades confidencials mereixedores de la màxima protecció legal i la seva cessió a tercers sense autorització pot suposar una cessió il·legítima de dades i un precedent perillós, ja que obre la porta a decidir cedir-les per un altre motiu.

3r.- FER SERVIR EL REGISTRE DEL PADRÓ EN LLOC DE DESPLEGAR POLÍTIQUES D’HABITATGE.- La funció del padró d’acord amb la normativa és la de registrar tots els veïns i veïnes del municipi, sense fer distincions ni per temps de residència, ni per situació administrativa, ni per les característiques físiques o jurídiques de l’habitatge. I com a simple registre el padró tampoc no té funcions vinculades a polítiques d’habitatge. Per això els tribunals han vingut anul·lant protocols d’ajuntaments que pretenien incidir en el parc d’habitatge a través del padró, qualificant-ho de desviació de poder. Si volen fer polítiques d’habitatge que deixin estar el padró.

Tal i com ha manifestat a la premsa la portaveu de la CUP Esther Sancho: “De nou assistim a les velles polítiques del PSC de ser fort amb els febles i feble amb els forts: per què no apliquen la Llei d’Habitatge davant la detecció de tants pisos buits a la nostra ciutat, que els faculta per desplegar actuacions per inserir aquells habitatges en el parc municipal disponible? Si la Paeria vol actuar en polítiques d’habitatge, el que pot fer és augmentar el parc social i crear recursos de mediació amb la propietat per aconseguir més lloguers socials, amb què hi guanyem tots. Així i no obstaculitzant l’empadronament de les persones vulnerables és com es pot pal·liar la situació tan alarmant de manca d’habitatge accessible a la nostra ciutat.”