Lleida perd el tren
19/02/2007
Rubèn Cobo, militant de la CUP Lleida
Va ser molt il·lustratiu veure el passat divendres 10 de febrer al senyor Ros darrera del secretari d’Estat d'infraestructures, Víctor Morlán, mentre aquest darrer donava un altre cop de puny, un més, a les esperances dels i les lleidatanes de tenir un transport ferroviari al servei de les persones.
La negativa a fer abonaments per als passatgers habituals la feia el mateix dia que anunciava la construcció de 240 km d’autovies. El missatge és clar: Oblideu-vos del tren, el futur és del cotxe. Sempre que no parlem, es clar, d’un tren de distribució radial amb centre a Madrid, elitista, de gestió privada, mediambientalment insostenible, desvertebrador del territori, que fomenti el transport de mercaderies per carretera i organitzat com un negoci i no com un servei públic. Aquest model ferroviari sí que en té de futur, i molt. Quan des de l’esquerra es criticava el model d’alta velocitat i apostàvem per aprofitar la inversió que suposava en la millora del ferrocarril convencional, se’ns titllava de voler anar en contra del progrés i d’anar en contra de les infinites possibilitats comercials que el tren d’alta velocitat havia de generar. Semblava que els ciutadans de Madrid havien de fer cua a milers a l’estació d’Atocha per tal de gastar-se els seus euros en el petit comerç lleidatà. I a l’hora de la veritat, després de totes les esperances generades, el tren ens passa de llarg, i aquells que tan defensaven el tren d’alta velocitat comencen a adonar-se que el seu destí és Barcelona i no pas Lleida. I pot ser divendres, el senyor Ros, treien el cap per darrera del senyor Morlán, a veure si així de passada sortia a la foto, se n’adonava que millor negoci hagués estat enfortir les comunicacions entre les comarques properes, que pot ser sí que la gent dels pobles del voltant vindria a Lleida a comprar, que de passada ajudaria a solucionar els problemes d’una ciutat cada cop més saturada de cotxes i que així, pot ser sí que Lleida esdevindria la capital de facto de les comarques de ponent, i no tan sols n’exerciria com a tal a nivell nominal. Però es clar, divendres ja era massa tard.