L'irresponsable amor a la cadira dels d'ERC
08/01/2007
La polèmica oberta per ERC arran de la visita del príncep borbó a Lleida continua. Després que el responsable de formació d'ERC a Lleida ataqués novament a la CUP acusant la seva militància "d'irresponsables ignorants", la CUP ha contestat per segona vegada els atacs d'ERC fent especial incidència en l'irresponsable amor a la cadira d'aquest partit i recordant la seva responsabilitat en moltes de les nefastes polítiques que el tripartit municipal duu a terme a la nostra ciutat.
L’irresponsable amor a la cadira dels d’ERC
Persisteix en els seus atacs a la CUP el responsable de formació d’ERC a Lleida, aquest cop acusant les i els seus militants d’irresponsables ignorants. Persisteix, aquest responsable de formació, en recomanar-nos una literatura leninista que hem llegit profusament. Curiosa recomanació, la de llegir literatura marxista, quan prové d’un partit que si fins ara era socialdemòcrata, des de les darreres eleccions al Parlament català, es considera, segons paraules del seu mateix candidat a la presidència, d’inspiració liberal. La CUP no s’amaga que és un partit independentista hereu de l’esquerra de tradició marxista. ERC en canvi s’ha convertit en un partit autonomista liberal. Fetes aquestes precisions inicials que defineixen l’espai polític on es mou cadascú, repetim la nostra sorpresa per les lliçons de leninisme que vol donar-nos el responsable de formació d’ERC. Suposem que al seu partit, en consonància amb el seu presidenciable, deu recomanar les lectures d’Adam Smith, Milton Fiedman, o Francis Fukuyama, més d’acord amb els vents liberals que actualment bufen a ERC.
Feta aquesta consideració inicial sobre teoria política amb l’objectiu de clarificar posicions, passem a revisar el que a ulls del responsable de formació d’ERC a Lleida és una fantàstica política “independentista i d’esquerres” a l’ajuntament de la nostra ciutat. Llàstima que la realitat sigui tossuda i que les notícies que ens arriben al mateix temps que la carta del senyor Guillem vagin clarament destinades a desmentir que la Paeria dugui a terme una política d’esquerres. Com si no pot justificar-se que Lleida s’hagi convertit en la capital catalana on el preu de l’habitatge hagi pujat més en el darrer any? O és que ara és d’esquerres l’especulació immobiliària?
Aquest és només un exemple de com la pràctica política del tripartit municipal, on tant responsable de la gestió és ERC com els seus amics del PSC i d’ICV, ha oblidat qualsevol principi d’esquerres i l’únic que pretén és aferrar-se a la cadira del poder. O és que són d’esquerres les privatitzacions de serveis públics com els autobusos, l’alberg municipal o fins i tot la gestió de les multes, per citar-ne alguns exemples? O és que són d’esquerres els sous vergonyants d’alguns membres de l’equip de govern municipal? O potser ho és permetre que s’enderroquin els darrers vestigis del modernisme lleidatà o consentir que el nom de reconeguts franquistes locals embruti els carrers de la nostra ciutat?
El que ha quedat clar després dels darrers cicles electorals és que ERC és un partit que ambiciona el poder, que s’aferra irresponsablement a la cadira, oblidant els principis que suposadament guien la seva acció política. Els dirigents d’ERC estan convertint a marxes forçades el seu partit en una força autonomista i liberal. I és clar, qui renuncia als principis per ocupar el poder, té tendència a qualificar de “tremendistes” i “maximalistes” als qui critiquen aquesta decisió. Això és el que fa el senyor Guillem amb la CUP. Deu ser que anem pel bon camí, el camí de construir una esquerra independentista que no es vengui i no renunciï als seus principis per unes quantes cadires, siguin a Madrid, a Barcelona o a Lleida.
Finalment, ens sobta el cinisme de la crida del responsable de formació d’ERC a evitar la “imatge d’enfrontament entre independentistes”. Curiosa forma de pacificar els ànims quan fou ell mateix qui inicià aquest enfrontament dialèctic amb una càrrega de despropòsits contra la CUP. Els i les independentistes tenim espais on trobar-nos i evitar donar una imatge d’enfrontament, com per exemple la lluita en defensa del Roser davant l’amenaça de construcció d’un Parador Nacional de Turismo, llàstima que els “independentistes” d’ERC hagin preferit tancar files amb els seus amics de l’equip tripartit de govern que sortir al carrer amb l’independentisme d’esquerres per evitar que el nostre principal indret de memòria es converteixi en un parador d’aquells mateixos que inaugurava el vetust Fraga Iribarne al No-Do. Potser valdria més que les energies que ERC destina a atacar la CUP les adrecés amb una bel·ligerància similar a aquells que dia si dia també pretenen acabar amb la nostra existència com a poble.
Candidatura d’Unitat Popular
Publicat al Bondia, 8 de gener de 2007.
Aquest article de la CUP responia el que de forma prèvia havia publicat el responsable de formació d'ERC a Lleida i que deia el següent:
La irresponsable ignorància dels de la CUP
S’ha publicat l’airada resposta del portaveu de la CUP, Ramon Usall, a la meva carta inicial. Una resposta que m’esperava ja passada de voltes, respecte l’acció política d’Esquerra, acusant-nos d’haver renunciat als nostres principis independentistes, ja que una de les normes d’aquest grup de joves és la negació a l’engròs de qualsevol virtut a la resta de gent. Què hi farem! Com a organització política que són tenen tot el dret a reivindicar el seu ideari i, fins i tot, a dir que són més independentistes que jo mateix, però no es pot aceptar la insistent mania a fer-ho a base de menysprear i sembrar la confusió sobre la feina feta pels homes i dones d’Esquerra a la ciutat de Lleida.
Ser un ignorant no és cap problema, doncs tots ho som i saber-ho ens empenta a seguir el nostre procés d’aprenentatge. El que sí que és un problema, és fer ostentació pública de la pròpia ignorància, pretenent que aquest fet sigui una virtut, com és el cas del representant de la CUP. Era evident que em referia al llibre de Lenin La enfermedad infantil del “izquierdismo” en el comunismo, ja que és l’únic de Lenin que tracta el tema de l’infantilisme esquerranós, llibre que per cert alguns varem poder llegir a finals dels 70, editat per Akal, i que ja es troba exhaurit, no existeix. El que sí que és evident és que el senyor Usall no l’ha llegit, ja que els comentaris que fa del seu contingut no tenen res a veure amb la tesi central que desenvolupa el llibre. Tanmateix, els membres de la CUP tenen la sort de poder llegir-lo ara, ja que ha estat recentment editat, en el passat any 2000, per l’editorial Debarris de Barcelona, amb ISBN (10): 84-931319-2-X.
D’altra banda, em fa una recomanació de lectura que arriba 23 anys tard. Ja que per sort per mi, ja vaig llegir el llibre que em recomana l’any 1979, en la versió de l’editorial Fundamentos. Però del que sí estic segur, és que el representant de la CUP no l’ha llegit. Si l’hagués llegit, sabria que en el contingut del llibre de Lenin, entre d’altres consideracions, manté com a tesi fonamental la crítica a aquells partits, anomenant-los revisionistes, que renuncien a la revolució per avançar en el camp de les reformes parlamentàries i sindicals, mitjançant el joc parlamentari democràtic. Per tant, segons apunta Lenin, tot partit que “juga” al joc parlamentari és revisionista. Així que, si la CUP es presenta a les eleccions municipals, abandonant tot acte revolucionari, com així desitgem i confiem tots els que creiem en la democràcia parlamentària i representativa, és REVISIONISTA, cosa de la qual ens alegrem tots aquells que creiem fermament que la societat, mitjançant el lliure joc democràtic, pot avançar en les conquestes socials dels grups menys desfavorits, com així ho ha demostrat la història. És hora d’aclarir aquí i ara, que jo personalment no sóc marxista, com no ho és el partit en què milita ERC, ni molt menys leninista, sols que vaig tenir la sort d’estudiar filosofia a la Universitat de València. Jo encara crec en el primer utilitarisme que va dibuixar Hume i que posteriorment va saber desenvolupar Rawls en el seu conegut llibre Teoria de la Justicia, editat per FCE, i que ha estat el text refernt, en matèria d’ètica política, de tots els defensors de l’estat del benestar. Però, no crec que hem de continuar en rèpliques de teoria política, sinó aquestes lletres haurien de ser publicades a les pàgines de cultura.
Ara, però cal parlar d’altres continguts de la carta que contestava la meva. No és de rebut dir que el Grup Municipal d’Esquerra a la Paeria, va fer alcalde al mateix Siurana que abans criticava. A Siurana mai l’han votat per a alcalde els regidors d’Esquerra, i quan es va fer el pacte de govern l’any 2003, va ser després de constituït el govern de la Paeria i imposant unes condicions que difícilment hauria assolit qualsevol altre partit polític.
O es falta de memòria o es menteix quan s’escriuen coses a la babalà. Amb Esquerra a l’oposició, de ben segur que la ciutat de Lleida, encara continuaria patint els devastadors efectes de l’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris o Seinsa, dos noms associats a les més fosques èpoques de la política local. Però això, pels de la CUP, no és prou.
Com tampoc ho és el fet que amb Esquerra al govern municipal quan Lleida comença a celebrar la Diada Nacional sense la bandera espanyola als edifici oficials. No, per a ells això és poca cosa, però moltíssim més del que s’havia fet fins ara a Lleida i, a més, són passes efectives que ajuden a generar entre la ciutadania un estat d’opinió positiu envers el nostre comú objectiu final, una Catalunya Lliure.
El tremendisme i el maximalisme no són bons companys de viatge, i no només en política, sinó en la pràctica totalitat de l’activitat vital de les persones. Els amics i amigues de la CUP saben que el seu posicionament en contra d’Esquerra a Lleida, no ha estat contestat amb la mateixa moneda per part nostra, i que fins i tot, ens hem enfrontat als nostres socis en la defensa del dret de la gent de la CUP i la resta d’entitats creades al seu voltant, a expressar les seves reivindicacions allà on ho han demanat, seguint els camins democràticament regulats, encara que a Lenin no li agradaren.Només una reflexió: a qui ajuda aquesta continua imatge d’enfrontament entre independentistes?
Xesco Guillem, responsable de formació de la secció local d’ERC de Lleida
Publicat al Bondia, 4 de gener de 2007.