La Candidatura d’Unitat Popular emprendrà accions perquè el consistori lleidatà no torni a fer cap lloança de figures vinculades al franquisme. La formació, que portarà el cas al relator de Nacions Unides (vegeu document adjunt), manifesta de nou el seu rebuig cap als elogis que el paer en cap, Àngel Ros, va fer el passat 3 de novembre a l'ex alcalde franquista, Víctor Hellín, responsable de la ciutat entre els anys 1943 i 1952.

Hellín va participar activament en la trama civil del cop d’estat contra la República, el juliol de 1936. Va ser un alt càrrec d’una de les pitjors dictadures que ha viscut Europa al segle XX, ocupant diversos càrrecs de responsabilitat tant en l’àmbit institucional com en el polític. Hellín va esdevenir una part fonamental de l’aparell repressiu del règim feixista. Així, per exemple, va ser regidor de la Paeria de Lleida, tinent d’alcalde, alcalde (1943 – 1952) i president de la Diputació de Lleida (1952 – 1961).

En el panegíric, el paer en cap descontextualitza el personatge. Segons Ros, mes enllà de la seva adscripció entusiasta a un règim totalitari, Hellín 'era bona persona'. La CUP considera que aquest fet suposa una perillosa una banalització del franquisme i del feixisme. Per tot plegat, la CUP posarà a disposició del relator especial de les Nacions Unides per la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició (amb còpia al Memorial Democràtic de la Generalitat) per a què s’inclogui en l’informe corresponent i se’n derivin les recomanacions pertinents.

La CUP es nega a l’oblit, a la desmemoria i denuncia que la democràcia permeti que s’honri al feixista i s’oblidi les persones que van lluitar i van sofrir l'exili, la repressió i la mort. La formació rebutja de manera contundent que la política de memòria històrica de la Paeria es dirigeixi a fer memòria de còmplices de la dictadura de Francisco Franco i torna a reclamar a la Paeria la retirada del nomenclàtor de tots els noms d’alcaldes i polítics relacionats amb la dictadura. En substitució d'aquests, la formació demana que siguin substituïts pels de persones relacionades amb la lluita per la democràcia, la justícia social, i la llibertat nacional dels Països Catalans.

Cal tenir en compte la resolució 18/7 de 29 de setembre de 2011 aprovada pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i las garanties de no repetició a l'Estat Espanyol. Aquest és un mandat mundial, i que té un dels seus apartats a Espanya relacionat amb les víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme.

Pablo de Greiff, relator de les Nacions Unides perla Promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, Pablo de Greiff,va realitzar una visita oficial a Espanya del 21 de gener al 3 de febrer de 2014. Els objectius van ser conèixer i valorar les mesures adoptades per les autoritats espanyoles en veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició en relació a les greus violacions de drets humans i dret internacional humanitari comeses durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.

En aquesta visita es va reunir amb agents polítics i socials, sindicats, partits, una prepresentació del memorial Democràtic i associacions de víctimes entre d’altres.

El dimecres 10 de setembre de 2014 es va presentar al Palau de les Nacions de Ginebra (Suïssa) l’informe del Relator Especial, Pablo de Greiff, sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (el podeu consultar en l'adjunt al final de l'article).

Les demolidores vint-i-dues pàgines de l'informe que n'ha fet complementen un estudi recent del Grup de Treball de Desaparicions Forçades, també de l'ONU, que llistava els incompliments espanyols amb les polítiques de memòria i emplaçava igualment el govern espanyol a fer els deures.