La societat lleidatana coneix molt bé el que és lluitar per salvar els mots i la nostra identitat que s’expressa, entre altres trets, mitjançant la llengua que ens és pròpia. Una ciutat a qui durant un llarg i fosc període antidemocràtic se li va negar el seu topònim en català, ara ha de veure, en ple segle XXI, com a partir de l’entrada de l’extrema dreta a la Paeria aquest 2023 junt a la deriva monolingüista que els partits constitucionalistes lleidatans PSC, C’s i PP han exercit o tolerat en cada cas, es torna a posar en risc la pervivència de la llengua a la nostra ciutat. 

D’exemples de l'onada reaccionària que recorre les institucions al País Valencià, les Illes o la Catalunya Nord tothom en tenim en ment: des de l’abolició del requisit del coneixement del català pel personal sanitari fins a la supressió de revistes infantils. Ara, amb l’entrada de l’extrema dreta als ajuntaments i el gir de molts municipis cap a governs constitucionalistes, d’ençà de la darrera contesa electoral, és qüestió de temps que aquests atacs arribin també al Principat i, més concretament, a Lleida. No oblidem, tampoc, la situació de desempara de la Franja de Ponent que, sota administració aragonesa, està vivint l’aniquilació del català de tot àmbit públic per recloure’l a l’ús privat. 

Al Principat és evident que la normalització lingüística no s’ha completat i que, fins i tot, hem retrocedit. Però per què, en menys d’un segle, la llengua ha passat a ser la dominant a estar minoritzada en el seu propi territori? Hi ha diversos fets i dinàmiques que ens han dut fins aquí: les imposicions del franquisme, la bilingüització forçosa de la comunitat lingüística, la tendència posterior a canviar de llengua, la pressió mediàtica, les mitges veritats dels successius governs de la Generalitat que han fet gala de la immersió lingüística -aplicada amb més o menys èxit- sense arribar a garantir l’ús social ni el prestigi de l'idioma, i en darrer lloc, l’arribada de persones nouvingudes durant els darrers 20 anys que ha evidenciat que el model no funcionava i que no s'estava preparat. Però no s’ha volgut afrontar ni fer gaire soroll, no fos cas que es despertés el monstre del nacionalisme espanyol... Comprar el seu marc mental ha estat regalar-los una victòria sense precedents. Que quedi clar: l’única llengua que s’imposa dia rere dia a Catalunya és l’espanyol. 

La manca de conscienciació ens han dut, en el pitjor dels casos, a l’autoodi i, en el millor, en un acomplexament propi de súbdits i no de ciutadania que estima i parla la seva llengua amb normalitat. Cal que les persones que sabem parlar català fem de transmissors d’aquesta llengua. Avui dia, mantenir-se en català arreu, en tots els contextos, és un acte revolucionari. Treballem plegats perquè no ho sigui, perquè sigui un acte de normalitat.

Aquest procés d’anorreament dels drets de les persones catalanoparlants arreu compta, a més, amb el suport del poder judicial espanyol que, no sols està permetent la vulneració dels nostres drets lingüístics sinó que, en àmbits com l’escola, directament l’està perpetrant amb sentències arbitràries i injustes com la del 25%. Un percentatge que, a hores d’ara, no troba fonament legal en cap llei emanada pel Parlament de Catalunya competent en matèria educativa. Però això no és obstacle per al dret creatiu de la justícia espanyola en la seva croada per uniformitzar la parla i, amb ella, la idiosincràsia dels pobles d’Espanya. 

Ponent no és un territori aliè a aquests atacs al català, en tota la demarcació retrocedeix l’ús de la nostra llengua en diversos àmbits alhora que els nostres representants romanen completament passius, i els qui es mouen, ho fan precisament per apuntalar el procés de substitució lingüística en favor del castellà. 

Perquè darrera d’aquest atacs contra la llengua i els nostres drets, el que s’hi amaga és la por a la diferència i, encara més, a la llibertat per decidir el nostre futur en pau, entenem que és moment de fer una passa endavant com a societat lleidatana en defensa del català. La llengua catalana és part essencial de la identitat de Catalunya i la seva defensa una qüestió de país, el coneixement de la nostra llengua garanteix el dret a formar-ne part en igualtat de condicions, independentment de l’origen de cadascun de nosaltres. 

Perquè creiem que és normal voler impulsar l’ús social de la nostra llengua i demanar la millora del seu estat actual a la nostra ciutat. Perquè volem contribuir a desvetllar la consciència lingüística de la societat, fer del català un factor clau per a l’emancipació cultural i personal. Perquè la recuperació de la plenitud del català és una tasca que necessita de l’esforç de tothom: societat civil, institucions i ciutadania. 

Per tot això, les entitats sotasignants exigim a les institucions locals (Paeria, Consell Comarcal del Segrià i Diputació de Lleida) el compliment dels següents,

COMPROMISOS