Esther Sancho, portaveu de la CUP Lleida

Aquest passat divendres dia 27 de maig, la CUP va fer oficial que havia presentat conjuntament amb l’Associació Catalana en Defensa dels Drets Humans, un recurs contenciós administratiu contra l’aprovació de l’Ordenança del Civisme, aprovada pel Ple municipal al mes de març d’enguany, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Ho fèiem desprès de que novament, l’Ajuntament de Lleida hagués ignorat altre cop les al·legacions que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) havia presentat al text de l’Ordenança.

Tancada aquesta porta doncs, ens hem vist obligats o obrir-ne una altra. Entenem que aquesta nova normativa redueix els ciutadans i les ciutadanes a potencials infractors d’un extens catàleg de prohibicions absolutament desproporcionades. Però no estem sols en aquesta batalla pel respecte als drets i llibertats, ja que son molts els lleidatans i lleidatanes que s’han atansat per dir-nos que esteu en contra d’aquesta Ordenança; un text que persegueix conductes totalment pacífiques com els jocs infantils, estendre la roba, estirar-se en un banc... mentre permet que noms de carrers i monuments feixistes agredeixin la nostra memòria i estètica urbana; que la societat civil no pugui disposar de cartelleres per a difondre continguts sense ànim de lucre; que les persones discapacitades segueixin trobant obstacles; que les persones immigrades no puguin participar en el municipi; que els propietaris de cases buides segueixin practicant la insolidaritat; que es criminalitzi la pobresa i les persones sense sostre; i un llarg etcètera que hauria d’haver estat l’objecte d’una ordenança que realment pretengués legislar en favor de la convivència i el civisme.  

No podem admetre que una Ordenança que vol fomentar aquesta convivència no inclogui una sola mesura per la inclusió social, mostrant sensibilitat zero cap als col·lectius més desafavorits i deixant passar l’oportunitat d’implicar-hi els agents responsables. No entenem aquest afany per restringir l’activitat cívica al carrer, duta a terme per una generació que es proclama nostàlgica d’una infantesa viscuda justament als carrers i places de la ciutat. Avui en dia tots aquells jocs d’infants que molts vareu practicar han quedat censurats.  

No veiem on queda la política d’esquerres en un govern municipal que actua d’esquena als interessos de la ciutat, avançant un pas més en la retallada de drets i llibertats que ja venia afectant la ciutadania a nivell global. Ara, a més de les polítiques internacionals paranoiques arran de l’11-S i l’estratègia nord-americana per dominar la indústria de la por, hem de suportar la retallada de drets i llibertats a nivell local, a casa nostra i en nom del civisme, tergiversant completament el significat d’aquesta paraula. Perquè no és cívic obviar els drets civils bàsics, com el dret de les persones immigrades a la participació, el dret de gais i lesbianes al tracte igualitari, el dret dels sense sostre a no ser criminalitzats, el dret de les dones a la igualtat, el dret de les entitats a la lliure expressió... drets que la CUP vam sol·licitar que fossin inclosos en l’Ordenança, a més de corregir els múltiples defectes de tècnica legislativa en que incorre el text (vulneració del principi de legalitat i tipicitat en fer extensives les sancions a conductes no previstes, ús de conceptes jurídics ambigus que donen lloc a múltiples interpretacions de la norma, ampliació de facultats policials no previstes per la normativa sectorial..) i que aquest Ajuntament s’ha negat a rectificar en una mostra més de prepotència.  

Des d’aquesta perspectiva, cal remarcar que l’Ordenança no és sinó la demostració que el govern municipal ha optat per mesures coercitives davant de la detecció de problemes socials, quelcom molt greu si tenim en compte que les esmenes dels dos grups a l’oposició ho són per la dreta del text, empitjorant de llarg aquests plantejaments autoritaris i gens progressistes, serveixi a mode d’exemple, el totalment desencertat títol de l’article 22, anomenat: “higiene, decòrum i mendicitat”, una expressió ofensiva que relaciona directament la pobresa amb la manca d’higiene i de decòrum. Aquesta és la sensibilitat que demostra aquest govern municipal envers les persones que viuen per sota del llindar de la pobresa a la nostra ciutat. Del redactat de l’article no cal ni parlar-ne, pura criminalització de la pobresa i cap mesura per acabar amb aquesta xacra.